Motius històrics, socials, psicològics tal volta?

Respecte al debat obert a la nació sobre si el català i el valencià són diferents i són iguals s´han donat molts motius i proves per justificar les parts però crec que l`arrel de la qüestió és totalment polític i alhora psicològic per què el que fan és com una mena d´atac psicològic, una influenciació psicològica molt forta en la població, és un abús de la ciudatania en tota regla. Crec que tots ens sentim identificats amb la nostra nació per motius històrics, socials...però la llengua ens uneix i per això sorgix el moviment que vol que on es parla una mateixa llengua,denominada català per alguns i valencià per altres, sigui una mateixa nació independentment de que existisca un fals bilingüisme al castellà. Les postures són diverses però aquesta postura independista està justificada per la psicolingüística encara que gent no vol que vejam això. D´altra banda, el moviment que Espanya no es separi s´acull a un fals bilingüísme que fa que una llengua ixca perjudicada que en aquest cas és la nostra i s´acullen a raons històriques o raons d´estètica internacional. En l´estètica internacional em referisc al -què diran- de la resta de païssos. En aquest aspecte no em vaig a declarar a favor de ninguna postura però dir que vivim en un territori on hi ha, en teoria, una llibertat d´expressió que per exemple es tradueix en què la guàrdia civil et pot dir que el valencià o català és una "mariconada"...

Enlaces
Àrea de Salut de la Ribera
De viaje a Ítaca (Mario)
DISE, Servei d´Informació al Estudiant
eGrupos
El caballo de Troya
Universitat de València, Facultat de Psicologia
ZoomBlog