LA PSYCHÉ I TÚ
La psicologia amb les meves paraules


Inicio


Acerca de
Suscríbete al blog

Categorías
Main [4] Sindicar categoría
Classes de Psicologia de 1er de Batxillerat [1] Sindicar categoría
Ètica i societat [1] Sindicar categoría
Món laboral i Psicologia [2] Sindicar categoría
Política lingüística i Psicolingüística [1] Sindicar categoría
Psicologia de les Emocions [2] Sindicar categoría
Psicologia de les Organitzacions [1] Sindicar categoría
Psicologia Social [1] Sindicar categoría
Salut [1] Sindicar categoría

Archivos
September 2006 [1]
May 2006 [1]
April 2006 [12]

Sindicación (RSS)
Artículos
Comentarios

 


Psicologia de les Emocions


L´art de les relacions interpersonals

Veritat que dia a dia ens parem a reflexionar sobre cada acte en el qual hem interactuat amb el demés? Aquesta preocupació esdevé per la necessitat d´estar amb relativa pau amb els demés, per la necessitat de que el nombre màxim de persones estiguin contentes amb nosaltres, per no tindre-hi mal de caps.

Doncs, aquest "art" que quasi tots tenim biològicament i que perfeccionem poc a poc mitjançant el procés de socialització , sobretot la socialització secundària, és un art que és molt interessant de millorar per què es l´habilitat o art més difícil que podem desenvolupar les persones amb el nostre entorn.

Vivim en un entorn individualista, egoïsta encara que no ho vullgam reconèixer però encara que actuem egoïstament aquestos actes ens pesen i busquem la forma d´interactuar millor amb les persones.

Sobre aquest tema ni ha bastant bibliografia però de tota se´n pot deduir un principi molt important: aquest "art" o "habilitat", és com un sext sentit que es té o no es té encara que açó es pot modificar, és un art cultivable però que en sí deu de tindre una base sòlida per saber interactuar socialment, és l´art més complicat, tal volta per què és un art social.

Por juanmi170589 - April 11th, 2006, 19:47, Categoría: Psicologia de les Emocions
Enlace Permanente | Referencias (0)

Defecte o virtut?

És una excessiva sensibilitat un defecte o una virtut? L´altre dia , a una classe de psicologia, la professora ens va proposar que fiquèssim el nostre principal defecte indicant on es manifestava i com. La qüestió va ser que vam estar pensant i debatint els dos si una excessiva sensibilitat era un defecte o una virtut. La visió d´ella va ser que era una qualitat, i com a qualitat una virtut, un extra afegit a la personalitat, una cosa bona però una excessiva sensibilitat, des del meu punt de vista, crec que pot ferir una persona. Una persona amb una excessiva sensibilitat com a tret de la personalitat crec que pot inclús ser un defecte  per què pot ser pot confundir una crítica constructiva com a destructiva i com aquestes persones són molt dependents per què tot el que diuen els demés els afecta molt, poden sentir-se ferides quan la intenció de l´altre/altres no és aquesta. Crec que en aquest sentit, ser sensible és una virtut però pot tornar-se un defecte en cruçar la tanca de la dependència. M´agradaria que algú dixés alguna divagació respecte a aquest tema.

Por juanmi170589 - April 9th, 2006, 11:37, Categoría: Psicologia de les Emocions
Enlace Permanente | Referencias (0)




<<   November 2017    
SMTWTFS
      1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30   

Enlaces
Àrea de Salut de la Ribera
De viaje a Ítaca (Mario)
DISE, Servei d´Informació al Estudiant
eGrupos
El caballo de Troya
Universitat de València, Facultat de Psicologia
ZoomBlog

 

Blog alojado en ZoomBlog.com