LA PSYCHÉ I TÚ
La psicologia amb les meves paraules


Inicio


Acerca de
Suscríbete al blog

Categorías
Main [4] Sindicar categoría
Classes de Psicologia de 1er de Batxillerat [1] Sindicar categoría
Ètica i societat [1] Sindicar categoría
Món laboral i Psicologia [2] Sindicar categoría
Política lingüística i Psicolingüística [1] Sindicar categoría
Psicologia de les Emocions [2] Sindicar categoría
Psicologia de les Organitzacions [1] Sindicar categoría
Psicologia Social [1] Sindicar categoría
Salut [1] Sindicar categoría

Archivos
September 2006 [1]
May 2006 [1]
April 2006 [12]

Sindicación (RSS)
Artículos
Comentarios

 


April 11th, 2006


L´art de les relacions interpersonals

Veritat que dia a dia ens parem a reflexionar sobre cada acte en el qual hem interactuat amb el demés? Aquesta preocupació esdevé per la necessitat d´estar amb relativa pau amb els demés, per la necessitat de que el nombre màxim de persones estiguin contentes amb nosaltres, per no tindre-hi mal de caps.

Doncs, aquest "art" que quasi tots tenim biològicament i que perfeccionem poc a poc mitjançant el procés de socialització , sobretot la socialització secundària, és un art que és molt interessant de millorar per què es l´habilitat o art més difícil que podem desenvolupar les persones amb el nostre entorn.

Vivim en un entorn individualista, egoïsta encara que no ho vullgam reconèixer però encara que actuem egoïstament aquestos actes ens pesen i busquem la forma d´interactuar millor amb les persones.

Sobre aquest tema ni ha bastant bibliografia però de tota se´n pot deduir un principi molt important: aquest "art" o "habilitat", és com un sext sentit que es té o no es té encara que açó es pot modificar, és un art cultivable però que en sí deu de tindre una base sòlida per saber interactuar socialment, és l´art més complicat, tal volta per què és un art social.

Por juanmi170589 - April 11th, 2006, 19:47, Categoría: Psicologia de les Emocions
Enlace Permanente | Referencias (0)

El món laboral de les Ciències Humanístiques

Com em pogut observar en els darrers anys ens trobem front a un cas d´atac contra les ciències humanes i clàssiques. És evident que aquesta societat del S.XXI sols acull al seu mercat laboral a enginyers i més enginyer mentre llicenciats en filologies, filosofía, humanitats,psicologia...etc. Pel que respecta al sistema educatiu, sí que oferta una amplia varietat d´estudis referents a les ciències humanes però és el mercat laboral el que s´encarrega de discriminar, destruir a aquestes persones amb expectatives de futur i que han estudiat el mateix o més que un arquitecte o qualsevol enginyer. Estic segur que més de la meitat de la gent que cursa estudis de grau mitjà i superior d´ensenyaments tècniques no ho fa per voluntat pròpia exactament sinó per adaptació a les exigències del mercat laboral. Al batxillerat sí que se li dona importància al igual que als estudis universitaris però el món laboral ofereix molt poques ofertes per a aquestos titulats. Sols en vore el nombre de plaçes que ixen convocades confrontat entre les ensenyançes tècniques i les humanístiques és evident la qüestió. Em pareix bé que el mercat laboral s´adapti a la societat però deuria de donar més importància als estudis universitaris.

Por juanmi170589 - April 11th, 2006, 19:36, Categoría: Món laboral i Psicologia
Enlace Permanente | Referencias (0)

Motius històrics, socials, psicològics tal volta?

Respecte al debat obert a la nació sobre si el català i el valencià són diferents i són iguals s´han donat molts motius i proves per justificar les parts però crec que l`arrel de la qüestió és totalment polític i alhora psicològic per què el que fan és com una mena d´atac psicològic, una influenciació psicològica molt forta en la població, és un abús de la ciudatania en tota regla. Crec que tots ens sentim identificats amb la nostra nació per motius històrics, socials...però la llengua ens uneix i per això sorgix el moviment que vol que on es parla una mateixa llengua,denominada català per alguns i valencià per altres, sigui una mateixa nació independentment de que existisca un fals bilingüisme al castellà. Les postures són diverses però aquesta postura independista està justificada per la psicolingüística encara que gent no vol que vejam això. D´altra banda, el moviment que Espanya no es separi s´acull a un fals bilingüísme que fa que una llengua ixca perjudicada que en aquest cas és la nostra i s´acullen a raons històriques o raons d´estètica internacional. En l´estètica internacional em referisc al -què diran- de la resta de païssos. En aquest aspecte no em vaig a declarar a favor de ninguna postura però dir que vivim en un territori on hi ha, en teoria, una llibertat d´expressió que per exemple es tradueix en què la guàrdia civil et pot dir que el valencià o català és una "mariconada"...

Por juanmi170589 - April 11th, 2006, 19:24, Categoría: Política lingüística i Psicolingüística
Enlace Permanente | Referencias (0)




     April 2006  >>
SMTWTFS
            1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30       

Enlaces
Àrea de Salut de la Ribera
De viaje a Ítaca (Mario)
DISE, Servei d´Informació al Estudiant
eGrupos
El caballo de Troya
Universitat de València, Facultat de Psicologia
ZoomBlog

 

Blog alojado en ZoomBlog.com