LA PSYCHÉ I TÚ
La psicologia amb les meves paraules


Inicio


Acerca de
Suscríbete al blog

Categorías
General [4] Sindicar categoría
Classes de Psicologia de 1er de Batxillerat [1] Sindicar categoría
Ètica i societat [1] Sindicar categoría
Món laboral i Psicologia [2] Sindicar categoría
Política lingüística i Psicolingüística [1] Sindicar categoría
Psicologia de les Emocions [2] Sindicar categoría
Psicologia de les Organitzacions [1] Sindicar categoría
Psicologia Social [1] Sindicar categoría
Salut [1] Sindicar categoría

Archivos
Septiembre 2006 [1]
Mayo 2006 [1]
Abril 2006 [12]

Sindicación (RSS)
Artículos
Comentarios

 


INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGÍA

És una xicoteta introducció al món de la Psicología per a aquells que començen desde 0. Pròximament publicaré poc a poc documents ampliant informació sobre les diferents àrees i aplicacions de la Psicología.

INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGÍA

 

 

  1. Orige de la Psicología.

 

La Psicología a l´època grega era un saber inclós dins de la Filosofía, podriem afirmar q la Psicología prové de la Filosofía Grega. Deu el seu nom a les partícules  “psyche” que significa ment i a “logos” que vol dir “ciència de”. No és d´extranyar que els filòsofs gregs postularen teoríes sobre la psicología ja que els filòsofs també postulaven sobre la ment, l`ànima, d´alguna manera. Aristòtil i Plató van ser dos filòsofs grecs que ja en la seva filosofía van incloure referències a l`ànima o a la ment.

 

  1. La Psicología com a ciència.

 

La psicología fins al segle XIX ha sigut una branca més del saber filosòfic però fins al moment les escoles precientífiques de la psicología anaven plantejant problemes  i resolvent-los amb mètodes no científics però útils fins al moment. La psicología com a ciència comença arrel de les primeres teories conductistes. Les escoles precientífiques empraven mètodes com la tècnica correlacional que no son tan estrictes com el mètode científic que és aquell que li va donar la categoría de ciència a la psicología quan les seves grans metateories començaren a emprar-lo. Una vegada és va poder catalogar la psicología com a ciència, ja dissolta de la filosofia van començar a sorgir corrents a dintre del saber que enfocaven la conducta humana desde punts de vista diferents i donant-li més importancia a diversos factors que altres.

 

  1. Què és la Psicología?

 

La psicología és la ciència que s´encarrega d´estudiar la conducta humana i relacionar-la amb les diverses variables tant ambientals com biològiques que fan que l´humà actue d´un mode determinat. Per entendre en conjunt la psicología necessitem anomenar la paraula ciència biopsicosocial ja que empra les bases biològiques, psíquiques i socials de l´home per explicar la seva conducta. La psicología és una ciència que utilitza coneixements d´altres ciències per poder fer postulats, teoríes i portar a cap investigacions. La psicología es beneficia de ciències com la biología, la antropología, la sociología, la economía, d´entre altres per això la seva aplicació en molts camps té la seva lògica.

 

  1. Aplicacions de la Psicología

 

La psicología té múltiples aplicacions ja que l´home és troba en tot arreu i en tots els contextos de l´existència. Entre les més emprades està la seva aplicació al món laboral i a les organitzacions, a l´educació, a la salut mental, d´entre d´altres.

La psicología , en el seu procés com a ciència a donat lloc a especialitzacions ja que cada sector de la societat demanda unes aplicacions concretes d´aquesta ciència tan àmplia. Açó ha donat lloc a àrees tan concretes com la psicología jurídica o la psicología de la seguretat viària.

 

  1. Grans meta-teoríes

 

Al ser una ciència tan àmplia a donat lloc a corrents, com en tota ciència, que ha fet que en aquests moments dificulte un poc la tasca de la psicología però que han sorgit per explicar fenòmens anàlogs però des d´un punt de vista diferent. Entre aquestes grans meta-teoríes es troben les següents:

  • La psicología conductista. Aquest corrent tracta la conducta humana com el resultat d´uns estímuls i que aquests provoquen una resposta mecànica deguda a un procés cognitiu o d´aprenentatge previ. El seu defecte és que dixa un poc de banda el factor social dels tres que té en compte. Els autors que representen aquest corrents són Pavlov, Skinner, Eysench i Wundt.

  • La psicoanàlisi. Aquest corrent divideix la ment en tres parts: la consciència, el preconscient i l´inconscient i creu que actuem d´acord amb els dictàmens de l´inconscient que és exterioritzat mitjançant els somnis. L´autor fundador i representatiu d´aquest corrent és Freud.

  • La psicología humanista. Aquest corrent té en compte l´aspecte social, únicament de l´home i no de la resta dels animals que fa que cada persona actúe d´un mode diferent però que té en compte les aspiracions que tenim tots a dintre de la societat responsables dels nostres fets. L´autor més representatiu d´aquest corrent és Maslow.

Hi han més meta- teoríes però les dues primeres són les que gran part dels psicòlegs adopten hui en dia i la tercera també és molt important ja que té molt en compte l´aspecte social molt aplicable a la psicología social.

 

Por juanmi170589 - 8 de Septiembre, 2006, 19:20, Categoría: General
Enlace Permanente | Comentarios 1 | Referencias (0)

Proximament...

Prompte publicaré els proxims documents sobre l´analisi de les diverses corrents de la Psicologia, les experiències pròpies, les ultimes novetats en estudis... Fins prompte.

Por juanmi170589 - 20 de Mayo, 2006, 17:10, Categoría: General
Enlace Permanente | Referencias (0)

Curs sobre comunicació verbal i no verbal: Quan el senzill és el complicat

El psicòleg Sergio Pérez Ruiz va a realitzar un curs sobre comunicació verbal i no verbal que es realitzarà els dies 6 i 13 de maig al ADEIT (Al costat de l´esglèsia de sta.Catalina) en horari de 9 a 14. El preu del curs és de 100 euros i queden 2-3 plaçes. Animeu-vos i apunteu-vos, si voleu apuntar-vos contacteu amb mi i us done dades per que us pugau ficar en contacte amb Sergio. Jo ja n´estic apuntat. Us ho contaré!!!

Por juanmi170589 - 21 de Abril, 2006, 20:49, Categoría: General
Enlace Permanente | Referencias (0)

L´art de les relacions interpersonals

Veritat que dia a dia ens parem a reflexionar sobre cada acte en el qual hem interactuat amb el demés? Aquesta preocupació esdevé per la necessitat d´estar amb relativa pau amb els demés, per la necessitat de que el nombre màxim de persones estiguin contentes amb nosaltres, per no tindre-hi mal de caps.

Doncs, aquest "art" que quasi tots tenim biològicament i que perfeccionem poc a poc mitjançant el procés de socialització , sobretot la socialització secundària, és un art que és molt interessant de millorar per què es l´habilitat o art més difícil que podem desenvolupar les persones amb el nostre entorn.

Vivim en un entorn individualista, egoïsta encara que no ho vullgam reconèixer però encara que actuem egoïstament aquestos actes ens pesen i busquem la forma d´interactuar millor amb les persones.

Sobre aquest tema ni ha bastant bibliografia però de tota se´n pot deduir un principi molt important: aquest "art" o "habilitat", és com un sext sentit que es té o no es té encara que açó es pot modificar, és un art cultivable però que en sí deu de tindre una base sòlida per saber interactuar socialment, és l´art més complicat, tal volta per què és un art social.

Por juanmi170589 - 11 de Abril, 2006, 19:47, Categoría: Psicologia de les Emocions
Enlace Permanente | Referencias (0)

El món laboral de les Ciències Humanístiques

Com em pogut observar en els darrers anys ens trobem front a un cas d´atac contra les ciències humanes i clàssiques. És evident que aquesta societat del S.XXI sols acull al seu mercat laboral a enginyers i més enginyer mentre llicenciats en filologies, filosofía, humanitats,psicologia...etc. Pel que respecta al sistema educatiu, sí que oferta una amplia varietat d´estudis referents a les ciències humanes però és el mercat laboral el que s´encarrega de discriminar, destruir a aquestes persones amb expectatives de futur i que han estudiat el mateix o més que un arquitecte o qualsevol enginyer. Estic segur que més de la meitat de la gent que cursa estudis de grau mitjà i superior d´ensenyaments tècniques no ho fa per voluntat pròpia exactament sinó per adaptació a les exigències del mercat laboral. Al batxillerat sí que se li dona importància al igual que als estudis universitaris però el món laboral ofereix molt poques ofertes per a aquestos titulats. Sols en vore el nombre de plaçes que ixen convocades confrontat entre les ensenyançes tècniques i les humanístiques és evident la qüestió. Em pareix bé que el mercat laboral s´adapti a la societat però deuria de donar més importància als estudis universitaris.

Por juanmi170589 - 11 de Abril, 2006, 19:36, Categoría: Món laboral i Psicologia
Enlace Permanente | Referencias (0)

Motius històrics, socials, psicològics tal volta?

Respecte al debat obert a la nació sobre si el català i el valencià són diferents i són iguals s´han donat molts motius i proves per justificar les parts però crec que l`arrel de la qüestió és totalment polític i alhora psicològic per què el que fan és com una mena d´atac psicològic, una influenciació psicològica molt forta en la població, és un abús de la ciudatania en tota regla. Crec que tots ens sentim identificats amb la nostra nació per motius històrics, socials...però la llengua ens uneix i per això sorgix el moviment que vol que on es parla una mateixa llengua,denominada català per alguns i valencià per altres, sigui una mateixa nació independentment de que existisca un fals bilingüisme al castellà. Les postures són diverses però aquesta postura independista està justificada per la psicolingüística encara que gent no vol que vejam això. D´altra banda, el moviment que Espanya no es separi s´acull a un fals bilingüísme que fa que una llengua ixca perjudicada que en aquest cas és la nostra i s´acullen a raons històriques o raons d´estètica internacional. En l´estètica internacional em referisc al -què diran- de la resta de païssos. En aquest aspecte no em vaig a declarar a favor de ninguna postura però dir que vivim en un territori on hi ha, en teoria, una llibertat d´expressió que per exemple es tradueix en què la guàrdia civil et pot dir que el valencià o català és una "mariconada"...

Por juanmi170589 - 11 de Abril, 2006, 19:24, Categoría: Política lingüística i Psicolingüística
Enlace Permanente | Referencias (0)

TCA: Producte de la societat?

Si bé la psicologia és una ciència bàsicament social, també s´ocupa de temes de salut, de la rama sanitària mental per això aprofundeix en les enfermetats que tenen a veure en la societat. Els TCA, Trastorns de la Conducta Alimentària, són hui en dia una realitat, desgraciadament molt freqüents. Als TCA incloem l´Anorèxia Nerviosa i la Bulímia.

FACTORS DE LES TCA

Primer ens anem a detindre en el factors que provoquen els TCA. Els TCA venen marcats per uns trets característics que són: una personalitat prou dependent i una gran sociabilitat. Fins fa poc temps s´havien senyalat com a factors especialment a la moda, la bellesa i el culte al cos com principals causants de les TCA però hui es sap que en la seva aparició hi tenen a veure molts altres factors. Els estils de vida i les modes imperants en l´actualitat, units a altres factors subjacents, han fet que aquests trastorns constituixquen hui per hui un important problema de salut, sobretot entre els adolescents.

CARACTERÍSTIQUES

L´Anorèxia Nerviosa consisteix en una pèrdua voluntària de pes per un desig patològic d´aprimar-se i una intensa por a l´obesitat. Per la seva part, la Bulímia és un trastorn que es caracteritza per la ingesta de gran quantitat de menjar sense control del tipus de la mateixa ni de la seva duració, tras la qual la persona que la patix utilitza diversos mètodes regulars per evitar l´augment de pes, com vòmits, ús i abús de laxants, ingesta de diurètics, realització de dietes o períodes d´ajú i exercici físic excessiu.

SALUT

 És molt important tindre en compte que els TCA poden comprometre seriament la salut de les persones que la patixen. La informació constituix una primera arma molt efectiva amb la que començar a lluitar amb aquestes enfermetats. Tenim que ser conscients de que es va a necessitar ajuda i no podem pensar que ho anem a resoldre sols. No es possible. Acudir als CAP i consultar amb el metge de capçalera ens pot ser molt útil.

INCIDÈNCIA EN LA SOCIETAT

En les societats occidentals entre el 0.5% i el 1% de les dones adolescents presenten Anorèxia Nerviosa, encara que si tenim en compte els casos que reunixen alguns símptomes sense desenvolupament complet de l´enfermetat, hi ha que considerar un 5% de les dones joves presenten conductes alterades en l´alimentació. Per la seva part, la Bulímia afecta d´entre el 1 i el 3% de les dones joves.

L´edat d´inici de l´Anorèxia és al final de la pubertat i principi de l´adolescència mentre que la Bulímia apareix al final de l´adolescència i principis de la joventut.

FACTORS DE RISC

  • Dificultats emocionals: rebuig real o imaginari per part de pares, professorat, altres persones de l´entorn; clima familiar desfavorable.
  • Rigidesa i normes estrictes en l´acte de les menjades.
  • Reclam de l´atenció i afecte dels pares, mostrant hostilitat cap a ells així conseguixen angustiar-los i descarregar amb èxit la seva agressivitat.
  • Sentiment d´autocastig
  • Personalitat perfeccionista, molt sensible, amb inseguritat, absència de gana.
  • Por a patir canvis físics propis dels canvis fisiològics.
  • Desig de perdre pes i arribar a tindre una figura esterilitzada d´acord amb la moda.

SENYALS D´ALARMA

En cas de detectar els següent símptomes ens trobem front a un cas d´Anorèxia Nerviosa:

  • Seguiment de dietes restrictives
  • Reducció de les quantitats de menjar
  • Evitació de consumir certs tipus d´aliments
  • Pèrdua excessiva de pes
  • Por intensa a engreixar-se
  • Vore´s gros/grossa sense estar-ho
  • Judicis de valors amb ell mateix distorsionats.

En cas de detectar els següents símptomes ens trobem front a un cas de Bulímia:

  • Canvi d´estats d´ànim i d´humor
  • Distanciament d´amics i familiars
  • Evitació de menjar en llocs públics
  • Freqüents comentaris sobre el pes, les talles...
  • Inquietut i nerviosisme front a les menjades
  • Desaparició de menjar de la nevera
  • Porten menjar amagat
  • Van al lavabo després de cada ingesta

CONCLUSIONS

Les TCA són enfermetats de base social clarament i que avui en dia, gràcies a la societat, estan fent-se més freqüents i afecten a més persones, sobretot, joves. Cal dir que no sols afecta a dones sinó que les taxes d´homes que les patixen també s´eleva cada día al igual que les taxes de dones. Les TCA són molt perilloses per què provoquen uns canvis fisiològics molt important que desestabilitzen el cos i provoquen canvis físics i psicològics.

Por juanmi170589 - 10 de Abril, 2006, 17:51, Categoría: Salut
Enlace Permanente | Referencias (0)

Recursos Humans o conte xinés?

En aquestes altures del segle XXI, encara no em puc creure com empreses, sobretot bancàries, que passen olímpicament dels Recursos Humans i de la Psicologia. Crec que és una falta d´humanitat tindre una política d´empresa on tot el món funciona com si fòssin màquines, sense sentiments ,sense interacció. S´han de respectar totes les polítiques d´empresa però aquest tret característiques d´algunes empreses demostra l´incultura dels seus dirigents, la ment tan retrògrada que també en part és culpa de l´ensenyança que han rebut per què fins fa poc,nohan inclós als plans d´ estudi d´ADE, Economia, Empresarials i altres carreres relacionades amb les empreses, assignatures relacionades amb les funcions de la Psicologia als Recursos Humans i també al Màrketing, que no hem d´oblidar que funciona gràcies als psicòlegs!!!

Por juanmi170589 - 9 de Abril, 2006, 11:53, Categoría: Psicologia de les Organitzacions
Enlace Permanente | Referencias (0)

Valors perduts o canvi generacional?

Avui en dia , és freqüent sentir a la gent gran que s´ha perdut el respecte per ells, que la gent jove ja no ens fem càrrec d´ells, que no ens importen. Crec que açó no és exactament així. Encara que es pugui pensar que açó siguen uns valors que s´han perdut no és exactament aíxí. Crec que tot açó és un canvi generacional, un canvi d´estructures familiars i socials però no crec que siguen uns valors perduts totalment. La gent, avui en dia, porta un ritme més frenètic que fa uns quants anys, cada vegada treballa més gent fora de casa i no se´n poden fer càrrec de la gent major, però això no vol dir que se´n oblide´n d´ells sinó que les exigències de la societat són majors i els obliga a descuidar-ne parcialment el que fa mitj segle es considerava una obligació. Crec que aquest canvi generacional és bo, crec que per a que les societats avançem es deuen de donar aquestos canvis, aquestos progressos encara que no sempre siguin bons. No ens em oblidat de la gent gran!!!!

Por juanmi170589 - 9 de Abril, 2006, 11:47, Categoría: Ètica i societat
Enlace Permanente | Referencias (0)

Defecte o virtut?

És una excessiva sensibilitat un defecte o una virtut? L´altre dia , a una classe de psicologia, la professora ens va proposar que fiquèssim el nostre principal defecte indicant on es manifestava i com. La qüestió va ser que vam estar pensant i debatint els dos si una excessiva sensibilitat era un defecte o una virtut. La visió d´ella va ser que era una qualitat, i com a qualitat una virtut, un extra afegit a la personalitat, una cosa bona però una excessiva sensibilitat, des del meu punt de vista, crec que pot ferir una persona. Una persona amb una excessiva sensibilitat com a tret de la personalitat crec que pot inclús ser un defecte  per què pot ser pot confundir una crítica constructiva com a destructiva i com aquestes persones són molt dependents per què tot el que diuen els demés els afecta molt, poden sentir-se ferides quan la intenció de l´altre/altres no és aquesta. Crec que en aquest sentit, ser sensible és una virtut però pot tornar-se un defecte en cruçar la tanca de la dependència. M´agradaria que algú dixés alguna divagació respecte a aquest tema.

Por juanmi170589 - 9 de Abril, 2006, 11:37, Categoría: Psicologia de les Emocions
Enlace Permanente | Referencias (0)




<<   Enero 2011    
LMMiJVSD
          1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31       

Enlaces
Àrea de Salut de la Ribera
De viaje a Ítaca (Mario)
DISE, Servei d´Informació al Estudiant
eGrupos
El caballo de Troya
Universitat de València, Facultat de Psicologia
ZoomBlog

 

Blog alojado en ZoomBlog.com